.
  .
  .
.
La imagen cartogràfica de la isla de Mallorca (siglos XVI y XVII)
Werner-Francisco Bär
.

El present estudi és la primera traducció al castellà de la versió alemany de Das Kartenbild der Insel Mallorca vom Ende des 15. Jhs. bis um 1700 (2004), una obra cabdal pel que fa a la història de la cartografia de les Illes Balears entre els segles XVI i XVII. Es tracta d’un minuciós i sistemàtic estudi dels mapes terrestres de Mallorca a escala relativament gran, els quals es troben localitzats en institucions bibliotecàries nacionals i internacionals. Al llarg de tretze capítols s’exposen i descriuen detalls de 18 autors, entre els quals s’hi troben Piri Re’is o de la escola otomana, així com del mallorquí Vicenç Mut.  En cada capítol a més, s’hi presenta una biografia, bibliografia dels diversos autors, a més dels mètodes cartogràfics utilitzats, les característiques exteriors de mapa, escala, situació i orientació així com la comparació de llur representació amb un mapa de l’actualitat.

 

Werner-Francisco Bär (Palma 1935) és doctor en geografia (1971) per la Universitat de Frankfurt amb una tesi sobre cartografia temàtica. Des de llavors, donà classes com a professor de cartografia a l’Institut de Geografia Física de Frankfurt. D’uns anys ençà es dedica a la cartografia històrica i en concret la de l’illa de Mallorca.

 
Abril 2009
  .
  .
  .
.
La cuinera pràctica (Felanitx, 1935)
Anònim. Edició crítica de Miquel S. Font Poquet
.

La cuinera pràctica. (Felanitx 1935), és un dels receptaris de cuina més peculiars de la bibliografia gastronòmica de Mallorca. Juntament a la Cuina popular de Mallorca. (Sóller 1931) –número 5 de la mateixa col·lecció– formen part d’una segona etapa en la història dels receptaris impresos en la qual s’assenten les bases d’una historiografia divulgativa de la gastronomia popular illenca. És a més, l’últim dels receptaris impresos a Mallorca abans de la Guerra Civil. Conté prop de quatre-centes receptes agrupades per l’ingredient principal. Està a la vegada, dividida en dos grans apartats: plats principals, i rebosteria i pastisseria. Històricament suposa un clar exemple de receptari de la coneguda com cuina tradicional de Mallorca, en el qual s’hi apleguen tant la tradició com la nova cultura gastronòmica europea i americana de principis de segle XX. Es dóna la coincidència que el moment de la seva publicació competí –tant temàticament com per  la ciutat on s’estampà– amb un autèntic fenomen editorial: La cuyna mallorquina de Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau.

 

 

 
Abril 2009
  .
  .
  .
.
La fe vençuda. Jueus, conversos i xuetes a Mallorca
Font Poquet, Miquel S. [Edició]
.

La qüestió xueta és un fet antropològic insòlit que només es dóna a l’illa de Mallorca, i que la seva pervivència al llarg dels segles no troba parangó en cap altra cultura. El fet de posseir un dels llinatges considerats xuetes, suposà i suposa encara avui dia, un vertader estigma iniciat en el segle XVI i generalitzat en el segle XVIII. El present treball, pretén ser una revisió històrica de la qüestió judaica a Mallorca des de les primeres referències a la presència jueva anterior a la Conquesta catalana de Mallorca fins a l’actualitat.

 

 

 
Gener 2009
  .
  .
  .
.
Palma vista pels escriptors
Ferrà i Martorell, Miquel
.

Després de la Ciutat cristiana –Palma a peu. Ciutat passa a passa–, de la Ciutat jueva –El call de Palma–, de la Ciutat islàmica –Palma i l’Islam–, o en La Mallorca romana, anteriors títols de Ferrà –apareguts en la nostra editorial– l’autor de Sóller ens proposa amb la lectura del present volum, un repàs a la presència de centenars d’autors que han visitat i escrit sobre Mallorca. El pla de l’obra –compost per dos volum, el primer dels quals ja el teniu a les mans– pretén ampliar en l’esmentat segon volum, l’àmbit geogràfic a la resta de l’Illa. Són prop de cent cinquanta els narradors, poetes, científics o viatgers qui demostraren estima i interès per Mallorca, i que hi són recollits tant en la seva vessant escrita –amb la reproducció d’alguns dels textos relatius a l’Illa– com en la vessant biogràfica, en ocasions tan o més interessant que allò que deixaren escrit sobre la nostra identitat cultural i geogràfica.

 

 

 
Gener 2009
  .
  .
  .
.
Viaje a la Isla de Mallorca en el estío de 1845.
Cortada Sala, Joan
.
.Quan el 19 de juliol de 1845, el novel·lista i historiador barceloní Juan Cortada y Sala (1805-1868) embarcava en el vapor El Mallorquín rumb a Palma. Aquell seria el seu segon viatge a l’Illa ja que, de molt petit, havia estat a Mallorca durant la Guerra de la Independència, junt a la seva mare –que moriria poc després – i la seva germana. En el seu retorn a Mallorca, les circumstàncies eren unes altres. Amb Viaje a la Isla de Mallorca en el estío de 1845, Cortada volgué amb el seu llibre –segons les seves pròpies paraules– fer un itinerari per recórrer l’illa, una noticia dels costums diferents respecte del continent i una exposició de les observacions que naturalment pugui copsar per a mi mateix, tot i bé a la vegada, pogués resultar tan interessant per al que volgués visitar l’illa com per a qui ni tan sols tengués la intenció de moure’s de casa seva. Publicitada a l’època com l’altra cara de d’Un hivern a Mallorca, de George Sand.

 
Gener 2009
  .
  .
  .
.
El fabulós viatge del Minerva
Ferrà i Martorell, Miquel
 
.
.El fabulós viatge del Minerva és la tercera novel·la de l’època de jovenesa de Miquel Ferrà i Martorell. Publicada per primera vegada el 1975, confirmava ja en aquells moments, segons crítiques i comentaris epistolars i en premsa (Llorenç Villalonga, G. Janer Manila, Gaspar Sabater, Gafim, etc.) el talent narratiu de l’autor. Es tracta d’un relat on personatges històrics i llegendaris –Ramon Llull, George Sand o l’arxiduc Lluís Salvador– relacionats amb la Mallorca idíl·lica viatgen a l’Illa, que ja no és illa, a bord d’una nau aerostàtica –el Minerva– procedents de la mítica illa dels morts. La travessia, un vol oníric pels cels del futur, barreja la mítica de la història amb la més sorprenent ciència-ficció.

 

 
Gener 2009